En motiu dels 25 anys de la primera copa d’Europa del Barça, el més petit de Brussel·les es va tornar a vestir de curt el 20 de maig. Els amics de l’Ordre del Manneken-Pis el van caracteritzar per celebrar l’efemèride del famós gol de Koeman a la pròrroga de Wembley un any més.

Nombrosos integrants de la Penya Blaugrana del Casal hi van cantar l’himne mentre discutien sobre el futur del club, esperant superar-nos la temporada vinent.

PD: Especial agraïment al fotògraf Denis Noel per les fotografies. En podeu trobar la galeria sencera aquí.

Ja s’ha acabat la setmana més intensa de l’any pel que fa a la cultura catalana a Brussel·les.les. Des del Casal només podem donar-vos les gràcies per la vostra gran resposta en totes les activitats que hem preparat conjuntament amb la Delegació de la Generalitat davant la Unió Europea.

L’any que bé hi tornarem! #booksandroses

Campdevànol va ser escollida Capital Europea del Ferro aquest any 2017. Per celebrar-ho, els campdevanolencs van venir a Brussel·les el cap de setmana del 28 al 30 d’abril i van convidar el Casal a diversos actes.

Entre ells destacaren:

-​ l’ofrena del vestit de Capdanser de La Gala de Campdevànol al Manneken Pis,

​- ​la inauguració de l’exposició de La Gala a la Delegació del Govern de Catalunya davant la UE

​- ​la ballada de LA GALA de Campdevànol a la Grand Place de Brussel·les on va ser interpretada per primera vegada per la Cobla d’Amsterdam

​- ​a la mateixa Grand Place, catalans i no catalans vàrem unir les nostres mans per ballar junts la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan!

Campdevànol forma part des de l’any 2012 de la “Ring of the European Cities of Iron Works” (Cercle Europeu de les Ciutats del Ferro), a més, va ser la primera ciutat de tot Espanya en formar part d’aquesta associació europea. Aquesta associació aplega a 19 municipis de 14 estats d’Europa des de l’any 2000 amb dos objectius ben consolidats; impulsar les diferents accions polítiques entorn del ferro des de les administracions públiques i respectar permanentment als valors de pau i prosperitat que inspiren el somni europeu.

La Gala va ser declarada pel Govern de la Generalitat de Catalunya Element Festiu Patrimonial d’Interès Nacional l’any 2014 i es balla ininterrompudament des del segle XVII cada tercer diumenge de setembre en motiu de la Festa Major del poble. Era la primera vegada que La Gala es ballava a l’estranger.

Fou un cap de setmana que va servir per escriure una de les pàgines més boniques de la història de Campdevànol i que de ben segur, tant els catalans de Campdevànol i de Bèlgica com les personalitats belgues presents, recordarem amb emoció.

En Joan Dausà no ho hauria pogut fer millor. A molts se’ls va fer curta l’hora i mitja de concert amb la que ens va deleitar el passat dimecres dia 26 d’abril en una sala “Bouche à l’Oreille” plena a vessar.

Les més de de 200 entrades feia dies que estaven exhaurides i l’expectació era digna d’un concert ben assenyalat al calendari d’actes importants.

El cantautor venia a presentar el seu últim disc – el primer en llengua anglesa – anomenat “Lost in a tale“. De fet, va jugar durant tota l’estona amb els idiomes emprats per comunicar-se amb el públic. Fent broma constantment i interpel·lant de manera continuada els espectadors, de seguida se’ls va posar a la butxaca. Amb la llàgrima a punt, el públic va acompanyar el cant de bona part dels seus èxits. La simbiosi entre llengües va arribar a tal put que es va atrevir a fer cantar el públic en forma de cànon tot repetint “Que no s’acabi mai / Leave me here forever“. Pell de gallina.

La nit va tenir altres moments destacats com quan, per si no n’hi havia prou amb l’anglès i el català , el cantautor es va atrevir a interpretar la mítica cançó “Ne me quitte pas’ del belga Jacques Brel. I per si no tenia el públic prou entregat, va decidir “tocar la fibra” un cop més dedicant un tema als que fa temps que viuen lluny de casa, recordant-los  la importància del seu paper al món i com sovint es troben a faltar per part d’amics i familiars.  Per a rematar-ho, i ja a les acaballes del concert, van pujar quatre voluntaris del públic a cantar una cançó que va fer aixecar de la cadira a bona part dels presents.

El “jo mai mai” es va fer esperar però finalment va arribar. Conscients que era l’última i sota el clima de germanor treballat durant tot el concert, aquest va finalitzar amb les notes del seu hit més celebrat, ja sigui en català o en anglès.

Petit Clip del Concert

Diumenge passat una bona part dels catalans que no van tenir la sort de ser a Catalunya per passar-hi la Diada van acostar-se al nou local del Casal per compartir una tarda carregada de roses i llibres sentint-se de nou com a casa.

Dins del marc de la Setmana Catalana a Brussel·les co-organitzada amb la Delegació del Govern davant la Unió Europea, les portes del local es van obrir de bat a bat a partir de les tres de la tarda, amb gent que ja feia cua a l’entrada! Un cop dins hi van veure dues llargues taules: una amb les últimes novetats literàries del panorama català i una altra per intercanviar llibres en bon estat. No hi faltaven les roses que feien una mica més dolça la vetllada. A la sala petita del local, els més petits de casa s’entretenien fent punts de llibre i llegint els nous llibres infantils que pares, mares i familiars els hi havien regalat.

El local va ser un constant entrar i sortir de gent fins al punt de “conquerir” part del carrer. El sol que va lluir durant bona part de la tarda va fer que la xerrera entre els més de 300 amics i coneguts que es van apropar fins a la Rue des Boers s’allargués amb una bona copa de cava a les mans. El punt àlgid de la tarda va arribar amb l’entrega del I Concurs de Relats Curts. Amb un to solemne, els membres del jurat van anar repartint tots els premis als finalistes. Cal destacar l’obra guanyadora “Oh, mariner sense mar” de l’Adriana Díaz Martín-Zamorano, que es va endur un bon lot de llibres gentilesa del Casal i la Delegació així com un parell d’ampolles de cava per acabar de remullar l’èxit.

Després d’esgotar bona part dels llibres més venuts de la Diada, molts dels que quedaven al local van anar a gaudir d’una altra activitat típicament catalana: seguir un Madrid-Barça junts al bar més proper. Aquest cop amb final feliç pels culers.

Mira ara la lectura d’un fragment de l’obra guanyadora del I Concurs de Relats Curts del Casal Català de Brussel·les a càrrec de l’Adriana Díaz Martín-Zamorano,