Nosaltres

Els primers anys de la postguerra espanyola

En una segona etapa, després de la Guerra Civil, el Casal Català de Brussel·les va acollir nombrosos exiliats republicans, entre els quals s’hi comptaven en Josep Carner i el general Frederic Escofet. Fou a Brussel·les on Josep Carner “el príncep dels poetes”, desenvolupà la darrera part de la seva obra poètica, tot exercint de professor a la Université Libre de Bruxelles. Un cop jubilat, el 1954, continuaria sent “professeur honoraire” i director de l’Institut d’Etudes Hispaniques.

Els anys ’60

A partir dels anys 60, amb l’arribada de la immigració econòmica, nous catalans es traslladarien a Brussel·les a la recerca de noves oportunitats econòmiques. Aquests catalans arribarien a Bèlgica juntament amb milers de treballadors procedents d’altres pobles d’Espanya (principalment d’Astúries i Galícia). La coincidència d’exiliats polítics i d’immigrants atorgaria al Casal un caràcter eminentment polític. Amb l’adveniment de la democràcia a l’Estat espanyol, molts exiliats van retornar al nostre país. A Brussel·les hi quedaren, però, els fills o els nets d’aquells exiliats i emigrants, més integrats a la societat belga, als quals s’hi anaren afegint a poc a poc alguns executius d’empreses multinacionals, i també consultors i estudiosos que es preparaven per a l’entrada d’Espanya a la Comunitat Europea.