Història Penya Blaugrana

Història

La història de la Penya Barcelonista del Casal Català de Brussel-les (en endavant, la Penya) compren diverses etapes, des dels seus antecedents i la seva fundació fins els moments actuals. Cadascuna d’aquestes etapes es desenvolupa a continuació, amb les principals activitats efectuades (darrera actualitzacio d’aquest texte: setembre 2017).

Els antecedents

A partir de mitjans dels anys 1980, el Casal Català de Brussel-les (en endavant, el Casal) experimentà un augment notable del nombre de socis, derivat de l’arribada de catalans per treballar en les institucions comunitàries i també en empreses privades (industrials i de serveis), així com per realitzar (malgrat sovint el caràcter temporal de la residència a Bèlgica) pràctiques en empreses, estudis universitaris (programa Erasmus), estudis post-universitaris i doctorats.

Diversos socis del Casal començaren aleshores a acompanyar els desplaçaments dels equips esportius professionals del Barça, principalment de futbol, a ciutats properes a la capital belga (Leverkussen, Metz, Paris, Rotterdam, Bruges, Luxemburg, Colònia, etc.).

A més a més, com tants d’altres culers residents a l’estranger, grups de socis del Casal s’aplegaven davant del televisor per a seguir els – en aquells moments, pocs – partits de futbol o de bàsquet que es retransmetien en obert amb presència blau-grana.

La fundació

Aquest interès creixent per acompanyar el Barça, en desplaçaments i trobades, fou el preludi de la constitució d’una penya blau-grana en el sí del Casal.

A primers de 1991, l’aleshores secretari del Casal, Miquel Vilà, proposà al Consell de l’entitat la constitució d’una penya barcelonista, per tal de reforçar i enquadrar millor el sentiment culer de molts socis. La idea prengué forma, i en març de 1991 l’Assemblea General del Casal l’aprovà.

El 12 de juliol del mateix any es fundà la Comissió Gestora corresponent, constituïda pels cinc socis del Casal següents: Josep Maria Puig (president del Casal), Maria Isabel Tarruella, Bartomeu Amat, Josep Bouzas i Ivan Buck. Aquesta Comissió envià al F.C. Barcelona la seva acta fundacional així com els estatuts del Casal, per tal que la nova Penya fos acollida en el Registre Oficial de penyes barcelonistes.

El 27 d’agost de 1991, el Barça acceptà oficialment la “Penya Barcelonista del Casal Català de Brussel·les” i la registrà amb el número 550. Josep Maria Puig, president del Casal, fou així el primer president de la Penya.

El tradicional menjar d’inauguració oficial de la Penya tingué d’esperar una mica més d’un any i mig. Els molts compromisos i activitats de Nicolau Casaus (vicepresident del Barça) i Ricard Maxenchs (secretari) no els permeteren de venir a Brussel·les fins el 18 de març de 1993. Aquell vespre, al Restaurant Casa Manolo, localitzat en el centre de la ciutat, dirigit per Manolo Molina, soci del Casal, gran restaurador i gran barcelonista, Casaus i Maxenchs parlaren del Barça i del barcelonisme en una vetllada inoblidable.

Els anys 1990

Des dels seus inicis, la Penya ha tingut principalment dos tipus d’activitats:

  1. Els desplaçaments a estadis on els equips del Barça (sobretot els de futbol) han jugat partits de competicions europees.

Aquests desplaçaments han estat facilitats per la constitució oficial de la Penya, les conseqüents relacions directes amb el Club, així com la localització geogràfica de Brussel·les. Aquests desplaçaments s’han realitzat de dues maneres diferents.

Quan el lloc del partit és “proper” a Brussel·les i a més a més el nombre d’entrades atribuïdes pel Barça a la Penya es important, s’intenta organitzar un autocar de manera que el desplaçament d’anada/tornada es realitzi en una mateixa tarda/nit. Això correspon de fet als partits en estadis situats fins a uns 225-250 kms de Brussel·les. Aquesta és l’activitat més popular de la Penya, la que recull més culers interessats, i la que permet un millor desenvolupament de la socialització en el Casal i a la Penya. Quan el partit es juga en un lloc “proper” a Brussel·les però el nombre d’entrades atribuïdes pel Barça a la Penya és limitat, s’organitza aleshores un sorteig entre els penyistes interessats, que es desplacen en aquest cas en tren o en cotxe privat.

En canvi, quan el lloc del partit és “allunyat” de Brussel·les i el desplaçament requereix doncs tren o avió (o cotxe privat, pels més agosarats), el nombre de penyistes interessats és més baix; en aquest cas, segons el nombre d’entrades assignades pel Barça a la Penya, es fa un sorteig o no entre els penyistes interessats.

La situació, en tot cas, ha variat molt cada temporada, depenent de diversos factors: el nombre d’entrades assignades pel Barça a la Penya en cada partit, els resultats dels sorteigs de les competicions (en determinats anys la Penya no s’ha desplaçat degut a la llunyania dels estadis dels altres equips), el grau d’interès dels socis del Barça en desplaçar-se a cada partit (que fa que pugui haver-hi més o menys entrades disponibles pels penyistes), el cost del desplaçament i de l’entrada, la progressiva tendència a llistes “tancades” en competicions europees, no solament de futbol, segons la “força” del corresponent esport en cada país, etc.

Donat que el moviment de penyes blau-grana tenia en els anys 1990 unes dimensions molt més limitades que les actuals, i que els socis barcelonistes no es desplaçaven aleshores a l’estranger de manera significativa, la disponibilitat d’entrades per les penyes en aquells anys era força elevada. Això va permetre a la Penya efectuar desplaçaments molt nombrosos. En aquest sentit recordem per exemple, en aquells anys, la mobilització de 148 culers brussel-lencs a Bruges, 125 a Rotterdam o 67 a Eindhoven.

  1. La visualització en grup, davant de pantalla gegant, de partits de futbol de la Lliga i de la Champions (i, ocasionalment, de bàsquet).

En aquesta activitat, la Penya ha estimulat sempre la trobada en un o altre local, animant els penyistes a no veure els partits sols a casa, doncs considera que els bons amants de seguir l’esport veuen els partits en grup.

Cal dir que això va ser possible en els primers anys de la Penya, quan les trobades eren realment massives. Progressivament, quan els diferents canals de televisió van començar a oferir la compra de partits, compres cada cop més barates, la presència de culers brussel-lencs en els successius bars de trobada de la Penya (que han anat canviant al llarg dels anys, primer a Forest, després a Saint-Gilles i Ixelles, etc.) ha anat minvant.

Fora d’aquests dos tipus d’activitats, cal esmentar que el Manneken Pis, el popular nano brussel·lenc, l’estatueta del qual està localitzada a uns 200 metres de la “gran” plaça de la ciutat, té des de l’any 1994 un vestidet de culer. La Penya així ho proposà el 18 d’octubre de 1993 a l’Ajuntament de Brussel·les, el qual ho acceptà en un acte celebrat al Salo Daurat el dia de Sant Jordi de 1994. Quasi un mes després, el 20 de maig de 1994 el petitet es vestia per primer cop de culer, i així ho fa cada 20 de maig (data mítica per tot barcelonista), entre les 13 h (hora de la trobada dels penyistes davant l’estatueta) i les 15 h. El vestidet blau-grana s’afegeix així al de pagès català, que el Casal oferí al Manneken l’any 1979, i al de casteller, que la Colla dels Castellers de Vilafranca li va regalar l’any 2010.

Pel que fa a les relacions amb les altres penyes i el Barça, la Penya ha participat sempre que ha estat possible al Congrés annual de penyes, i va ser penya fundadora del Grup de penyes de fora de l’estat (la constitució del qual fou demanada per la Penya en el Congrés de l’any 1999). Aquest Grup es formalitzà a la reunió d’agost de 2000 a Barcelona, on les altres vuit penyes inicials foren les tres de Catalunya nord, i les de Londres, Zurich, Schaffhausen, Rosmalen i Macherio. Pocs anys després, aquest Grup esdevingué el Grup “Món” (o Grup n° 30), dins del conjunt del moviment de penyes blau-grana.

Cal també esmentar dues accions especifiques de la Penya, realitzades durant la celebració del centenari del Barça:

(1) La participació de la Penya (la única de fora de l’estat) en el concurs “Cent anys amb el Barça”, organitzat per Catalunya Ràdio, sobre el coneixement de la història del Club entre diverses penyes; en el programa del 5 de desembre de 1998, en la seva primera participació, la Penya va ser batuda per la Penya Solera de Calella per 28 a 11;

(2) La participació de la Penya en el programa “Aquest any, cent”, de TV3, corresponent a l’emissió del 25 de juny de 1999.

 

Els anys 2000

Les dues activitats principals esmentades dels anys 1990 han continuat en el segle actual. Els desplaçaments de penyistes brussel·lencs, força freqüents en el segle passat, varen però disminuir. Aquesta baixada pot probablement explicar-se per diversos motius: els relativament pocs partits jugats en aquells anys pel Barça a prop de Brussel·les, l’augment notable del nombre de penyes barcelonistes a Europa (que progressivament ha anat provocant que hi hagi menys entrades disponibles per una o altra determinada penya), l’absoluta facilitat per veure des del televisor de casa els partits del Barça, així com la freqüent repetició dels estadis on l’equip de futbol jugava.

Fora de les dues activitats indicades, assenyalem també que el 19 de febrer de 2004, el president Joan Laporta i diversos membres del seu equip directiu visitaren Brussel·les i aquell vespre tingué lloc un sopar i un debat molt interessant dels penyistes amb ells.

Així mateix, en el concurs que El Mundo Deportivo organitzà entre totes les penyes blau-granes a finals de l’any 2004 la preparació d’un calendari anomenat del Mil·lenni, una de les pàgines seleccionades correspon al Casal i la Penya de Brussel·les (el mes d’agost, on es resumeix la història del Manneken-Pis, que s’acompanya del nano vestit de pagès català i de culer).

Els anys 2010

Pel que fa als desplaçaments, des dels anys 2012-2013, la situació esmentada ha canviat en bona part, i l’interès ha augmentat. Les raons poden ser diverses. Probablement els èxits i el joc de l’equip han contribuït a aquesta revifada. La instauració d’un carnet oficial de penyista per part del Club, d’ençà l’any 2014, ha estat potser també un revulsiu. Un altre factor pot haver estat la crisi econòmica, que ha fet disminuir el nombre de socis culers interessats en els desplaçaments fora de l’estat i que, com s’ha indicat, ha permès d’atribuir a les penyes més entrades de les inicialment previstes. També és cert que diversos partits dels darrers anys s’han jugat en localitats properes a Brussel·les. Sigui un i/o altre factor, el fet és que la Penya ha reviscolat, tant pel que fa als desplaçaments en autocar (sempre molt populars) com als desplaçaments més llunyans en tren o avió.

Pel que fa a les trobades en grup per veure els partits, el lloc actual de trobada és el New Fat Boy’s Bar, Cortenbergh 38, a 100 metres de la parada de metro Schuman. Malgrat que la presència de penyistes a l’esmentat bar continua sent reduïda, cal assenyalar que aquest bar ofereix sempre sense excepció tots els partits del Barça.

Entre altres activitats, recordem la conferència de l’historiador Josep Maria Solé i Sabaté, gran coneixedor del Club, sobre la història del Barça, que la Penya organitzà en 2013 (“Tot el què volies saber sobre el Barça i tenies por de preguntar”).

Finalment, el mes de març de 2015, els 30 grups o federacions territorials de penyes barcelonistes s’han constituït com Confederació Mundial de Penyes, una entitat destinada a fer realitat l’objectiu d’autogestió del moviment penyistic blau-grana. El 23 de maig de 2016, la Penya es va adherir a aquesta Confederació.